ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
PINTANT VERSOS
QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA
Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
mosaic
Mosaic
La boira humida
em grisa l´escalfor,
m´ajup la força ferma,
m´esmicola.
Em trenco des dels peus
fins a la gola
com un mosaic d´argila,
de terra que s´enfonsa.
Llavors, tota espoliada,
desbolcada, plomada,
sento que l´aigua drena
les despulles...
i aquestes peces meves
desfetes i malmeses,
albiren nova vida
a les esberles.
De sobte entenc
com cal desintegrar-se
per furgar fondament
cada partícula
i renovar el mosaic
amb consistència
per tornar-lo a trencar,
i així, saber merèixer.
Rosa Mª Arrazola, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)