ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Soledat
ResponEliminaCamino sola
amb el sac buit
que van donar-me els pares,
trepitjo sorra seca,
on de vegades
hi brollen les esquerdes.
Sóc serva de l´olor
de pell calenta,
d´aquella que s´arrela
a les entranyes,
que ve de la placenta
de la mare,
que et deixa fer el camí
més solitària,
perquè se´t posa a dins
i t´acompanya.