ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.

Nit de llàgrimes

1 comentari:

  1. Gotes de nit


    Sí, jo també ploc endins moltes vegades,
    quan m´afarto del plor. Ploc llavors d´aigua,
    que remullen de nit el record amb les mirades tendres
    alhora que em respiro l´hàlit gelat i xop per rescalfar-me.

    Després sargeixo els mots amb pells antigues,
    dels records dels amics i la família
    i enfilo el fil als besos més bonics,
    que guardo rera els somnis més lluïts
    per brodar-los humits sota la pluja de la nit.

    Més tard obro el paraigua de la fantasia,
    i em recullo les llàgrimes més denses
    per apilar-me el desig de ganes de somriure,
    mentre eixugo amb l´alè del teu bes
    el silenci mullat que m´emmudia

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.