ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Nora
ResponEliminaTremolo mentre penso com seràs.
Burxo l´obscur per furtar-li una careta dolça,
però hi ha un tel fullós que t´embolica
i no em deixa guaitar-te.
Callo una estona i m´entesto a sentir-te
però el llindar del teu batec m´és impossible.
Ets més aprop que mai i lluny alhora.
T´estàs aquí, encofurnada dins d´un encís
inexplicable per qui ha de ser mare;
hi ets, i em cales foc a les entranyes,
m´embruixes, m´encapritxes,
m´ensabones la sang
mentre vas fent les formes que seràs,
mentre em robes del dia cada cop més moments
que et dedico, plaerosa, en pensaments.
Tremolo mentre penso com seràs.
Rumio i engoleixo les paraules per veure si t´arriben,
empassades, potser llavors, que les hauràs tastades,
entendràs què ha sentit la teva mare.