ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
La nit
ResponEliminaLa nit, la vull efímera,
intrèpida i daurada.
Nit de tempesta,
d´embriaguesa d´amor
i creació.
Nit èbria de paraules
que esvalotin el fetge
(com deien els barrocs)
boscúria d´incertesa
que encercli perfecció…
La nit, la vull curteta,
tempus fugit,
plena d´Eternor,
de gresca de la carn,
d´orgasme intel.lectual,
de foscor que pertorbi
l´instint passional,
de fal.lera altruista
que ens domini les mans,
d´anhels que no reposin,
d´olors gens esbravats,
d´esguards que punxin l´ànima
en silencis plaents i agosarats.