ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.

mosaic


Mosaic


La boira humida

em grisa l´escalfor,

m´ajup la força ferma,

m´esmicola.



Em trenco des dels peus

fins a la gola

com un mosaic d´argila,

de terra que s´enfonsa.



Llavors, tota espoliada,

desbolcada, plomada,

sento que l´aigua drena

les despulles...



i aquestes peces meves

desfetes i malmeses,

albiren nova vida

a les esberles.



De sobte entenc

com cal desintegrar-se

per furgar fondament

cada partícula

i renovar el mosaic

amb consistència

per tornar-lo a trencar,

i així, saber merèixer.


Rosa Mª Arrazola, 2010
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)