ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Parèntesi
ResponEliminaLa vida és un llençol
ple de petxines
que amaguen il.lusions,
un parèntesi que
busca les arrels,
una pausa en l´Etern.
La vida és una volta
a l´esperança,
un camp de gespa verd
on s´hi amaguen les flors
per sempre més
mentre aprens els secrets…