ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color
QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA
Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
La daga dels somnis
ResponEliminaHi ets, dona i poeta, damunt
d´aquesta terra de feuds materialistes;
mires tot allò que t´envolta
i et poses a escoltar la veu del cel:
Hi ha una pavana que sona.
La gent balla i deambula
i en el desordre del somni,
cerques la pell que et
desbrossa cada petita idea.
Els mots que fas no es desdiuen,
tenen la sort de desamagar l´arrel.
No tens incongruències
a les teves entranyes,
somies de color;
dona i poeta,
allunyada de fredors,
enriquida pels mots que s´afermen
al més íntim de l´ànima.
Tu sola et fas la cort
i observes la lentitud
del trànsit de les coses :
Et vivifica.
Hi ha el sacrifici que s´estén
sobre la tela blanca :
Hi ets, dona i poeta,
amb una daga humil
que encongeix pensaments,
que s´esforça burxinosa
a respondre el misteri del silenci.