ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.

No s’ aturen les persianes dels balcons,
sempre hi ha vespres sense llum
als menjadors dels altres,
dels nostres.

De vegades cauen de patac,
som a les fosques
i anem a les palpentes 
i en debades.

Hi ha dies que s’ encallen
en què la llum inunda espais
i t’ enlluerna les entranyes,
les paraules.

No s’ aturen les persianes dels balcons
sempre diuen de tu, de les absències
i amunt i avall penetren els instants
i t’hi enganxes els dits entre sentències.

La vida és una estona entre persianes
que cauen i entreveuen lluentors
i tibes de la corda mentre pots
abans que es tanqui un dia ja del tot
i romangui la fosca al menjador.

Rosa Arrazola, 2014