ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Albada robadora
ResponEliminaDe franc rebo l´albada,
rere el blanc,
que il.lumina,
amb insistència.
Se m´escapa fugaç
la matinada…
mentre hi amago closques
que reclouen els besos,
d´aquelles hores bosques,
i els mots més fins s´estiren,
a les fulles més roses,
per fer crèixer el record,
de les hores més closes.
De franc poso el color
a la memòria,
i deso els fruits bonics,
rere la porta del matí,
a la llum refulgent
que, lladregota,
se m´emporta
la pell d´aquesta nit.