ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.

PLOU

a

1 comentari:

  1. Rm Arrazola17 d’octubre del 2010, a les 14:38

    Plou

    Plouen petxines púrpura
    perquè permetis pensaments petits.
    Perquè portis paraules
    cap als pits,
    perquè pintis papers
    amb principis preciosos
    sense cap permís.

    Plouen petxines púrpura
    perquè hi posis la pell
    i el pas esperonat,
    perquè espesseixis part
    d´aquesta por particular
    que t´impacienta.

    Plouen petxines púrpura
    amb estrèpit palès,
    per polir-ho preciós,
    per pensar-ho planer,
    per parlar amb emoció
    dels pensaments:
    seguir paint paraules
    pas a pas,
    seguir paint paraules
    pes a pes…
    que topen com la pluja,
    al paviment.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)