ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
E
ResponEliminaEntenc la vida que és
la vida que s´ensenya,
de l´escalf transparent
que es cola
a cada porus de la pell,
la vida de l´esforç
que puja l´esglaó
per trobar les arrels.
Entenc la dura vida,
que lluita per l´entesa,
d´elecció personal
per guanyar sensatesa,
i d´humil elegància
que desa l´esperança
a l´esperit.