ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.

a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Rm Arrazola24 de gener del 2011, a les 6:17

    Vida meva


    M´agradarà encerclar-te
    amb el vermell ,
    lligar-te amb fils de sang
    d´aquest pinzell,
    col·locar-te en un lloc
    a la vora del cor
    amagadet.

    Situar-te, reclòs,
    al mig del cos,
    al costat d´altres fruits
    que són records,
    romandràs enganxat
    al moll de l´òs;
    allà on deso
    l´essència,
    a les llavors,
    que en qualsevol moment
    faran rebrots.

    Seràs, vida, la vida
    que s´enxarxa
    a la vena ferida,
    la sang neta,
    que flueix a brolls.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)