ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color
QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA
Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
TARDA D´ÀNGEL
Tarda d´àngel
Aquesta és una tarda de flor de lila
que arreplega la veu més femenina,
que segueix fantasies
en aquest aire fred
i les guarda rodones
damunt de les ratlles del seu petit vers;
mentre els àngels s´amaguen
en un raconet
i s´enduen de l´ànima
el seu secret.
Rosa Mª Arrazola, 2010
Matinada
Destrio matinades
sense ofec
mentre rebento nits
que van guarir-me.
Esclato l´alba
per esbandir-me
l´ànima
i dreço el malencert
amb esbufecs.
Escabellada cerco
la tebior
d´aquella veu estesa
que esperonava
el roig:
I torno a bategar
de l´emoció
d´haver-te viscut
l´hàlit espaiós
i haver-te esquarterat
les emocions
perquè en naixessin més…
Rosa Mª Arrazola, 2010
En aquesta foscor
S´arronsa la veu en la foscor,
la nit és claustre d´aquella olor,
mentre confabulo amb el vell record
que dolla sentit a la meva negror.
Bramo il·lusions amb tota convicció
que doten d´emocions aquest racó,
quan vetllo infàncies que retornen
per viure el meu destí amb més blanor.
Rosa Mª Arrazola, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)