ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Damunt la mar que esquitxa
ResponEliminaels meus desitjos,
sobre el magma blavós
que m´enlluerna,
sota la vela blanca
que s´infla, que cavalca,
entre l´olor lluenta
d´aquesta aigua salada…
A la vora del blau
que el meu silenci calla,
en aquest horitzó
que em roba la paraula,
envoltada pel vent
que gronxa la mirada,
abaixo les parpelles
per enfosquir la llum,
i respiro l´instant
que acarona la sal,
mentro sento la vida,
enganxada a la brisa,
la humitat a la pell
de l´escuma embravida,
i fondejo el dolor
per netejar ferides,
mentre escoro la veu
sobre aquesta blancor,
per trimar-la i sentir-la
farcida d´esplendor.
Damunt la mar
que la malesa arria,
issa la pau
que s´alça enfervorida,
orso l´esguard
que em cenyeix a la vida
i trobo el rumb
en aquesta deriva.
Damunt la mar
que vira aquest vaixell,
un és conscient
de com gira la vida
en un moment,
i entre el bressol constant
de les onades,
em prometo viure
més intensament.