Matinada
Destrio matinades
sense ofec
mentre rebento nits
que van guarir-me.
Esclato l´alba
per esbandir-me
l´ànima
i dreço el malencert
amb esbufecs.
Escabellada cerco
la tebior
d´aquella veu estesa
que esperonava
el roig:
I torno a bategar
de l´emoció
d´haver-te viscut
l´hàlit espaiós
i haver-te esquarterat
les emocions
perquè en naixessin més…
Rosa Mª Arrazola, 2010
Dormir a la lluna
ResponEliminaHe perdut la consciència
a la vora teva
he adormit la malesa
mentre sentia la calor primera
d´un alè ple de vida
que escapçava
la pena i la vilesa.
He palpat les paraules
he retallat els dies miserables
i t´he robat la lluna
per anar-hi a dormir
de 12 a 1,
per desar-hi l´amor,
per cenyir-hi el valor,
per saber un tros nostre
d´aquest astre il.lustre
que ens vigila el rostre
i deixar-hi els versos,
perquè te´ls agafis,
enganxats al sostre.
Neu
ResponElimina(IMATGE PRIMERA)
La boira omple de fum
les hores del matí,
i cau la neu
aquest hivern, petit.
Fa fred a la ciutat,
i somrius,
amb els llavis trencats,
amb la pell esquerdada,
i una bola de blanc a la mà,
a punt de fer diana
al melic de la mama,
i esclatar una rialla
que neix per escalfar.