PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color
No s’ aturen les persianes dels balcons,
sempre hi ha vespres sense llum
als menjadors dels altres,
dels nostres.
De vegades cauen de patac,
som a les fosques
i anem a les palpentes
i en debades.
Hi ha dies que s’ encallen
en què la llum inunda espais
i t’ enlluerna les entranyes,
les paraules.
No s’ aturen les persianes dels balcons
sempre diuen de tu, de les absències
i amunt i avall penetren els instants
i t’hi enganxes els dits entre sentències.
La vida és una estona entre persianes
que cauen i entreveuen lluentors
i tibes de la corda mentre pots
abans que es tanqui un dia ja del tot
i romangui la fosca al menjador.
Rosa Arrazola, 2014
sempre hi ha vespres sense llum
als menjadors dels altres,
dels nostres.
De vegades cauen de patac,
som a les fosques
i anem a les palpentes
i en debades.
Hi ha dies que s’ encallen
en què la llum inunda espais
i t’ enlluerna les entranyes,
les paraules.
No s’ aturen les persianes dels balcons
sempre diuen de tu, de les absències
i amunt i avall penetren els instants
i t’hi enganxes els dits entre sentències.
La vida és una estona entre persianes
que cauen i entreveuen lluentors
i tibes de la corda mentre pots
abans que es tanqui un dia ja del tot
i romangui la fosca al menjador.
Rosa Arrazola, 2014
TARDA D´ÀNGEL
Tarda d´àngel
Aquesta és una tarda de flor de lila
que arreplega la veu més femenina,
que segueix fantasies
en aquest aire fred
i les guarda rodones
damunt de les ratlles del seu petit vers;
mentre els àngels s´amaguen
en un raconet
i s´enduen de l´ànima
el seu secret.
Rosa Mª Arrazola, 2010
Matinada
Destrio matinades
sense ofec
mentre rebento nits
que van guarir-me.
Esclato l´alba
per esbandir-me
l´ànima
i dreço el malencert
amb esbufecs.
Escabellada cerco
la tebior
d´aquella veu estesa
que esperonava
el roig:
I torno a bategar
de l´emoció
d´haver-te viscut
l´hàlit espaiós
i haver-te esquarterat
les emocions
perquè en naixessin més…
Rosa Mª Arrazola, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)