ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
Si se´t trenca l´aroma de la posta
ResponEliminatacada del color de la taronja,
no deixis que la vida et desmanegui;
encara-t´hi amb les ganes
d´arrencar-lo,
d´arrodonir-lo i atrapar-lo,
de desar-lo a la vora
del teu instant trencat,
i enganxar-lo en un fons
de verd de mar,
per mirar-te´l
quan creguis
que tot se t´ha espatllat.
Aquesta vida nostra
de ceràmica tosca
que s´esmicola i es desfà,
du paraules que alenten
quan mires amb distància
allò que t´ha fet mal.