No s’ aturen les persianes dels balcons,
sempre hi ha vespres sense llum
als menjadors dels altres,
dels nostres.
De vegades cauen de patac,
som a les fosques
i anem a les palpentes
i en debades.
Hi ha dies que s’ encallen
en què la llum inunda espais
i t’ enlluerna les entranyes,
les paraules.
No s’ aturen les persianes dels balcons
sempre diuen de tu, de les absències
i amunt i avall penetren els instants
i t’hi enganxes els dits entre sentències.
La vida és una estona entre persianes
que cauen i entreveuen lluentors
i tibes de la corda mentre pots
abans que es tanqui un dia ja del tot
i romangui la fosca al menjador.
Rosa Arrazola, 2014
ESCRIURE
Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.
Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.
RM ARRAZOLA
PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color
QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA
Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.
Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.